Un gran amic acostama a dir que "si la vida te da limones haz limonada", però i si el que et dóna la vida és neu? Què podem fer?
Doncs si com enguany coincideix amb un moment tant especial com és la Setmana Esportiva de l'escola podem plantejar-nos fer quelcom entre tots els nens i nenes de l'escola, quelcom del que tots puguem participar en funció de les nostres possibilitats i capacitats, quelcom del que tots i totes ens sentim orgullosos i, sobretot, quelcom amb que tots puguem somniar durant uns dies per molt difícil que sembli l'empresa i per moltes "veuetes" iròniques que ens preguntin... I per què no heu volgut que us netegin el pati de neu?
És cert que no estem gaire acostumats a fer un treball cooperatiu d'aquest tipus, però no podíem perdre l'oportunitat, ja que malgastar el paquet de neu que teníem al pati de l'escola ens va semblar que era no reconèixer les possibilitats educatives i formatives que ens ofereix el fet de viure en un entorn com la Cerdanya.
Així que dit i fet. La neu es quedava al pati durant tota la setmana i, entre tots i totes, intentaríem construir un IGLÚ!!! De fet, en sentir la idea cal reconèixer que podíem comptar per igual les cares d'emoció i entusiame com les d'incredulitat que pensaven... Vols dir? I el taparem? I hi participarem tots els alumnes de l'Alfons I? Per sort, a mesura que passaven els dies cada cop n'estàvem ben convençuts i van desaparèixer tots els dubtes, bé tots no, ja que el fet de com el taparíem ens rondava a tots i totes pel cap...
Per sort, sempre que un intenta dur a terme una empresa d'aquest tipus en necessita una mica, en el moment que més ho necessitàvem el temps ens va somriure i va tornar a nevar, amb el que la neu dura i gelada que ens quedava al pati es va convertir en una neu tova que s'enganxava perfectament i que ens va permetre començar a posar sostre a la nostra meravellosa caseta de neu...
... amb el que, mica en mica, l'iglú es va començar a cobrir fins que, a les 17h de la tarda de dijous, amb gran emoció i, sobretot, impaciència (el sostre ens va arribar a caure fins a tres vegades per voler anar massa ràpid), els companys i companyes de 3r van aconseguir acabar la nostra obra faraònica!!! L'IGLÚ ESTAVA CONSTRUÏT!!!
Bé, ara només ens manca felicitar-vos molt i molt per la vostra constància, pel vostre desig, per la vostra il·lusió, per haver demostrat a tota l'escola que ens agrada treballar en equip, que som capaços de compartir espais i material, que ens podem organitzar en diferents rols vers un objectiu comú, que no és tant difícil plantejar-nos projectes i lluitar per aconseguir-los, que el treball, per dur que sigui, pot resultar divertit, que som capaços d'acceptar que alguns companys tinguin interessos diferents en certs moments i es dediquin a d'altres tasques (per descansar físicament o bé per deixar de focalitzar l'atenció en un únic objectiu) deixant-los tornar amb nosaltres quan ho desitgin i sense cap retret, pel sentiment de que la feina feta és conjunta, sense protagonismes de cap mena, i per tantes i tantes coses que és impossible anomenar-les totes.
Així que MOLTES I MOLTES FELICITATS A TOTS I TOTES, HA ESTAT UN PLAER COMPARTIR TOTES AQUESTES ESTONES AMB VOSALTRES I, SOBRETOT, HA ESTAT UN PLAER APRENDRE DE LA VOSTRA FEINA I LA VOSTRA IL·LUSIÓ. ARA NO US OBLIDEU DE SEGUIR JUGANT I, ENCARA MÉS IMPORTANT, SEGUIR SOMNIANT!!!
